martes, 23 de diciembre de 2008

Los Cronocrimenes & In Bruges

Quant era crio, era incapaç de saber l'ordre correcte de Star Wars. Aquesta estranya habilitat mutant (plus l'habilitat infantil de veure 10 cops la mateixa pelicula) feia que penses que la tercera era la primera, la primera la segona i la segona la última (pel procés de "creació" de l'estrella de la mort). Potser això explica la meva fascinació per les històries de viatges en el temps (encara que segurament no explica res de res).
Los Cronocrímenes parteix d'una bona idea. De fet es un joc. De fet no es molt original. Ve a ser alguna cosa en plan Memento (en el sentit juganer de la pelicula i en el sentit que el prota té problemes amb el transcurs del temps i els successos passats-presents-futurs).
Per a mí, la peli té dos problemes. El primer parteix de la pròpia idea en que queda posat el personatge. Arribat a un punt, em semblava força lògic que el personatge s'adonés, que fes el que fes, tot era igual, per què tot ja havia passat. El problema es que aquest pensament pot arribar a matar una pelicula: el prota sap que pasará d'aquí hora i mitjà, i sap que passarà per collons, així que s'asseu i es passa l'estona rascant-se els "mateixos" (els collons, vaja). S'ha de dir que la peli (potser una de les grans idees de la mateixa) s'adona d'això i a la part final de la mateixa proposa una variant tenebrosa de la idea ja proposada: ja no es que sàpiga que passarà, sino que ara es veu incapaç d'evitar-ho.
L'altre gran problema es la tensió dramàtica. O millot dit, la nu.la tensió dramàtica. No hi ha "una gran escena" en plan "que collons passa aquí, diga m'ho o et pelo aquí mateix" cosa que repercuteix al final, per què un va tenir la sensació, que si el prota li explica tot a la dona, aquesta ho acabaria acceptant amb la mateixa facilitat i rapidesa que ell.
Amb tot una bona peli (per ser un debut) encara que, potser ho realment interessant de la pelicula sigui el fet que va trigar "300" setmanes en estrenar-se (la vista dels distribuidors es força estràbica), i el seu director ja havia firmat un contracte amb la productora de Tom Cruise per fer la versió americana.



In Bruges sembla, en gran part, un anunci publicitari de la ciutat de Bruges. Un dels problemes es que surt una part tan concreta de la mateixa i els personatges es van trobant (d'una manera molt forçada) cada dos per tres, que transmet la idea de que Bruges es una capsa de llumins, petita, petita, petita, vaja.
Els dos protagonistes son dos assassins a sou, que després d'un treball han de "fugir" d'Anglaterra i esperar un temps a que "es calmi la cosa". No sé si algun descerebrat a afirmat que la peli es molt "Tarantinera", però si ho ha fet la cagat de totes totes.
De fet In Bruges es una peli "Kitanera" (pel Takeshi "Beat" Kitano). A In Bruges podem veure reflexades gran part de les obsessions de part de la filmografia del director japonès. A In Bruges es parla del honor, es parla de la infantesa, i en part es retorna a ella (recordin que la ciutat, es la ciutat on el cap dels protagonistes va passar una de les seves millors vacances d'infantesa). A Bruges, els dos protagonistes fugen i intenten evitar l'inevitable, com els protagonistes de Sonatine, Hana-bi o El verano de Kikujiro. En totes aquestes pelis d'en Kitano, s'estableix una especie de temps mort, una recuperació de la infantesa, abans d'encarar algun tema realment "adult" (a Kikujiro, això pasa quant el nen troba finalment la mare i s'adonà que ella a refet la seva vida, té una altre filla i s'ha oblidat "gairebé" totalment d'ell).
A més a In Bruges, existeix, també, un elogi del suïcidi com a pas realment honorable, com a via d'expiació dels pecats comesos o com a resultat de seguir les "normes" (que un mateix s'ha posat) al peu de la lletra.
A part d'això In Bruges es una peli correcte, que té bones idees, però que no sembla massa inspirada i que es recrea massa amb les trobades "casuals" dels seus personatges (l'escena final es totalment absurda, i està fotuda d'aquella manera simplement, per què el "boss" reaccioni de la manera que ho fa, i el problema de tot plegat es que un s'adona de tot això abans que comenci la persecució final).


A i In Bruges permet adonar-nos que en Ralph Fiennes corra com una vella de 80 anys.

bow-street-runner

últimament no faig brot.
ni aquí ni enlloc.
si volen passar alguna bona estona, si són fanàtics de les antigues aventures gràfiques, si els mola les històries del pal del Jack the Ripper, aquest potser es el seu joc:
http://www.channel4.com/history/microsites/C/city-of-vice/game/bow-street-runner/game.html
a més podran practicar l'anglès i jugar a ser un CSI i gratis

viernes, 28 de noviembre de 2008

"You Can't Always Get What You Want...."




... o potser sí, "kiusap".......

jueves, 27 de noviembre de 2008

"Here comes your man..."



Ah! En George W. Bush. Recorden aquelles tardes de glòria. Aquelles frases pensades pel millor guionista del SNL, aquella manera de caminar, gràcil, que unia el millor dels genis del slapstick.
El trobarem a faltar. En els "bons temps" era com en Chiquito de la Calzada, que simplement movent un peu endavant i endarrera feia que tot el públic es pixes de riure. Quant es treia del barret plans, com el d'acabar amb els incendis. S'en recorden del merder, de la conyeta, dels bio-pijos, i dels "habituals"......
¿per què ningú d'aquest es queixa per la destrossa de la plaça Lesseps? abans era una merda, però almenys hi havia arbres, ara ni això.
Posats a fer-la gran, proposem un repte al Ajuntament: ¿ hi ha collons de tal.lar tos els arbres i arrasar amb totes les herbes, plantes i zones verdes de la ciutat, i a la vegada seguir augmentant el pressupost de Parc i Jardins? ¿N'hi ha?.....

miércoles, 26 de noviembre de 2008

martes, 25 de noviembre de 2008

grans classes de l'economia

L'economia entreté.
L'economia diverteix.
I l'economia ensenya.
Amb l'economia tots aprenem.
I ara sabem que dir:
-"Totes les dones russes (o no) son unes putes"
Es una frase lletja, lletja, lletja.......
Ara bé, dir:
-"Totes les empresses russes estan en mans de gángsters, mafiosos, puteros, traficants de coca, més puteros (els amics d'en Putin)....ah! i puteros traficants d'armes i amants del tràfic de blanques"
Es un argument totalment vàlid.




L'economia entreté, l'economia ens ensenya...

p.d: ¿s'en recorden?

lunes, 24 de noviembre de 2008

New Releases DVDs



Compri'l!
Compri ja!
Es una oferta irresistible!
Per primer cop el DVD de "Hombres, Mujeres y viceversa", amb totes les escenes, que vostè volia veure:
-trios
-escenes lèsbiques
-sperm swap
-anals
-i moltes coses més, en un DVD de més de 2h. de durada.
Compri'l ara!

A més si es de les primeres persones en fer la comanda, podrà optar a comprar la versió col·leccionista amb multitud de material extra:
-escenes darrera les càmares
-interessants tutorials a càrrec de l'Emma Garcia, en especial un de com fer una fel·lació des de 70 metres de distància
-més tutorials a càrrec de les maquilladores de Telecinco: com convertir un pagessot en un pagessot amb metxes; i com convertir una tia bona en un perfecte travel·lo de tercera, gracies a un encertat maquillatge.

Tot això i molt més. Compri'l! Ara!

sábado, 22 de noviembre de 2008

Re-decora la teva vida by JuanCar....

http://politica.e-noticies.es/el-rey-recibe-33-millones-para-redecorar-la-zarzuela-23143.html

Opcció A: envia un SSMMSS al 8888




Opcció B: envia un SSMMSS al 6666



La recaptació íntegra dels missatges anirà destinat a:
-"la nigeriana" del carrer Petritxol (http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/46998/prostitucio/expres/barri/gotic.html)
-un sopar de 400 euracos el cobert, per intentar convèncer la tia bona de la oficina
que després del sopar, em fel.lí "gratis".

viernes, 14 de noviembre de 2008

Shattered Glass em fascina ....




Tot i que ja té els anyets Shattered Glass em segueix fascinant. Potser no sigui una peli perfecte, però a partir de la meitat de la mateixa, fins al final, esdevé en un cúmul de situacions incòmodes, dignes d'en Larry David o de la serie Extras. Es fascinant. I veure la cara d'al.lucinat, del personatge interpretat pel Peter Sarsgaard, encara es més fascinant. I aquella bonica excursió cap el més absulut no-res (cap al final del film), simplement delirant.
I a demés surt la Rosario Dawson (que entre altres coses està més bona i dona més el perfil de columnista que la Najat del nasos.............ho sento Josep ;) http://ronyamortis.blogspot.com/2008/11/la-pell-fina.html)



sábado, 8 de noviembre de 2008

Clint Eastwood mola, pero....

....a Gran Torino no sembla un puto "abusananos"....



que serà "ho següento" ? Harry Callahan contra els Rugrats?

Refundem.....




Si aquest paio es capaç de proposar-se refundar quelcom, que collons, jo també "m'autorefundo"..............

->True Blood és una puta merda:
Els temps en que una bona escena de sexe mitigaven els possibles alts i baixos d'arguments pocs inspirats, fa temps que ja han passat. Nip/Tuck fa anys i panys que juga amb els límits de la conducta social (i sexual) límit. Hank Moody es un (gairebé) nou vingut, tanmateix les seves peripècies (i per què no dir-ho, les d'en Charlie Runkle) ens tenen el cor (i la bragueta) robats. Hank Moody mola, és cool i la sèrie té un "punyat" d' alicients que la fan d'allò més "groovy.
True Blood té bones escenes de sexe. Gairebé totes protagonitzades pel Jason Stackhouse "plus" la "partenaire" de torn. Tanmateix això no es prou ni suficient. Ni de conya.
Si algú ha vist més d'un episodi de "Fringe", s'haurà adonat de cert motllo que es repeteix (de forma absurda pel meu parer) episodi darrera episodi (menys el quart, el més visible de tots els emesos fins ara). A True Blood passa una cosa similar. No es que el ritme sigui lent, es que les trames es repeteixen de manera absurda (tenint en compte que estan a la primera temporada). Com quant detenen, interroguen i deixen anar a en Jason (ho fan 2 cops i mig en els primers episodis) convertint la narració en un bónic (i absurd i buit) cercle viciós. O com l'home-gos enamorat de la Sookie sempre disposat a salvar-la (quant té forma canina, es clar).
Els tòpics vampírics també s'acumulen, en general tots els que fan referència a "Les cròniques vampíriques" de la senyora Rice.
True Blood podría ser la nova Twin Peaks. Podria tenir "enanos bailando" i somnis raros de collons () i la única explicació necessaria sería "son putos vampirs, no fan res de normal ells". True Blood podría ser hipnótica, explotar la suor i la sexualitat surenya a l'estil Death Proof tanmateix es queda en una cosa rara, sense ritme i sense capacitat (ni voluntat) d'innovar. Això sí tots els "gafapasta" units del món segurament dirant que es la "puta millor série que mai s'ha fotut en aquest món".

sábado, 28 de junio de 2008

vist a http://www.kirainet.com/

ja sé que això no es fa (fer un post sobre el post d'un altre blocaire) , pero al veure el video, no m'he pogut reprimir..........


Japanese Train Loaders - More amazing video clips are a click away

smells likes teen spirit

Fot massa calor............

-Que fot en Rafael Nadal quant no está jugant a tennis? Doncs entre altres coses, es possa una peluca rossa i actúa en una gran série, anomenada "Un geni a casa". De producció francesa (cosa que explica varies coses) i d'emissió original al canal Nickelodeon. Es la típica série al target de la qual, a priori, està clar. Xavals de 12-13 anys, amb incipients habilitats onanístiques. Tanmateix, al igual que succeir amb el grup coral Macedonia, arriba un punt en que els pares són més fans del concepte que els fills..........

el sentit de l'humor hi és totalment absent, pero ¿a quí l'importa?..........

Nirvana era un grup que anava a la seva. De fet Kurt Cobain era un paio que anava a la seva. Va fotre dos grans coses a la vida. Inventar-se ell solet un estil músical (i crear un grapat de bones cançons) i morir jove. L'avantatge de ser artista i morir jove es que mai, mai, mai et veurás amb 50 anys fotent el ridicul, cantant al costat de la granota Kermitt o de Miss Piggy. Tampoc mai, mai, mai tindrás 50 anys i intentarás donar un gir de 180 graus a la teva carrera i començarás a cantar "standarts". I per això et mors jove, per evitar-te tota aquesta merda de pujades i baixades.............
Tanmateix hi ha gent que té 60 tacos, pero sembla que en tingui 120, i que, per desgracia sí ha fet tot el trajecte, i acaba fent coses com..........



Una delicia per tots el sentits. Ara només a de versionar Arcade Fire i en Sakamoto. Músiques, que si li adapten a la veu com un guant......

De fet n'hi ha per tot els gustos...............



("oju" que aquí l'Stewart versiona una cançó d'en Tom Waits...........)



qualsevol cosa que canti aquest paio...............



que no faltin les versións Beatles......





lol...................

i ara un tema que sí mola (almenys a mí, que això de les opinions es com els culs, que cadascú té el seu.............)




by the way, per primer cop he vist dos pre-airs. O sigui Fringe (que em va decebre força, per no dir molt) i True Blood (que em va agradar bastant, encara de la fusilada de la estètica "Death Proof", aquelles cambreres surenyes, Anna Paquin més calentorra que quant fotia de Rogue, apunta maneres, encara que de vampirs, gore, sang i fetge més aviat poc, per no dir gens......)


















miércoles, 11 de junio de 2008

a tenir en compte, avui..........

Stan Lauryssens: és va forrar a base de timar rics miops, amb litogràfies falses d'en Dalí. Fins que la poli el va enxampar. Ara a escrit (i algú li ha publicat) un llibre, una biografia sobre en Dalí (o sobre ell mateix, o sobre la vida dels talps que sorten a l'inici de l'IndyIV, ves a saber) escrita amb la punta del flaviol. Amb dos collons, l' Stan a vingut a Barcelona a presentar el llibre. L'editor, va comentar que :-" al principi ens va robar les nostres carteres, pero ara ens a robat el nostre cor"......



l'Stan fa pinta d'haver sortit malparat en un càsting per "Grease, el retolno" (si es que mai se n'havia anat del tot)

Cançó de la jornada: hauria de ser la del Dilluns, pero no ho va ser. Hauria de ser "No Cars Go" dels Arcade Fire, pero em semblava masa evident. així que en poso, una encara de més evident..........



ja que fa calor............

video