Tot i que ja té els anyets Shattered Glass em segueix fascinant. Potser no sigui una peli perfecte, però a partir de la meitat de la mateixa, fins al final, esdevé en un cúmul de situacions incòmodes, dignes d'en Larry David o de la serie Extras. Es fascinant. I veure la cara d'al.lucinat, del personatge interpretat pel Peter Sarsgaard, encara es més fascinant. I aquella bonica excursió cap el més absulut no-res (cap al final del film), simplement delirant.
I a demés surt la Rosario Dawson (que entre altres coses està més bona i dona més el perfil de columnista que la Najat del nasos.............ho sento Josep ;) http://ronyamortis.blogspot.com/2008/11/la-pell-fina.html)
